acabar

dokończyć

acabar

skończyć

avAL MIQUEL I L’ULA Camí del destí, obre els ulls un matí, un nin d’ulls desperts i somrís resplendent. Amb el Play Mobil aprèn, a forja moltes formes, fent construccions fabuloses, d’imaginaris projectes. Es treu del anglès, el First que és de Cambridge, i; muntanyes a munt, muntanyes avall... El nin es fa gran. De la música aprèn, allò que és bellesa, amb el violí i el piano, li canta a la vida. El cinema li encisa, les mosses no gaire, es reten i espera: el millor amb esperança. Amb valentia i coratge, enginyer electrònic estudia. Tot acabat i com és d’esperar: es posar a trincar. L’envien lleugers, per ser espavilat, a la bella Polònia, país de llegenda. S’ubica a Varsòvia, formosa ciutat, i ves per on, allí hi troba; una flor esplendorosa: l’URSULA!!! Ella és seriosa, d’ulls molt grans i oberts, als esguards de la vida, que sap ben emmotllar. A Bialystok estudia, la blanca de pell, i cabells atzabeja, i a Varsòvia assoleix: llicenciatura Neuròloga. Pel Vístula van junts, l’enginyer i la doctora. Els jardins plens de flors, i el riu que els hi canta, adornen l’amor que és gran i frondós. Varsòvia està embadalida, cofoia i feliç de tenir-los amb ella. Mataró més tristoi, afligit es conforma, de tenir-los avui entre aquestes muntanyes. Que duri per sempre, que mai defalleixi, aquest fet que us ha unit que sigui tostemps: el més infinit. ui

dzisiaj