nos vemos mañana

fins demà

Sábado

Dissabte

sabes con esos ojos

saps amb aquests ulls

llavors sabé que per ella es feia la festa

Fins llavors

Saber

Coneixement

Sabado

Dissabte

Sabados

Dissabte

Por eso apareció como una fórmula revolucionaria para romper la rutina, lo mismo que en su día el asunto de las vacas locas. Lo de las vacas locas dio mucho juego. Imaginábamos nuestros cerebros agujereados por el virus, o lo que fuera, y nos moríamos de gusto. Pero pasó sin pena ni gloria, mire usted, y llevábamos años sin ninguna catástrofe que echarnos a la boca hasta la aparición de la gripe A, que al principio se trató bien, con el sensacionalismo que merecía. ¿A qué echar ahora jarros de agua fría un día sí y otro también sobre nuestras esperanzas? Ya sospechábamos que no cerrarían los colegios, pero dejen ustedes que los niños imaginen que sí. De un tiempo a esta parte, los niños sólo reciben regalos reales, cuando todos sabemos que la realidad es una basura. La gripe constituía un juguete imaginario de primer orden. ¿Ustedes saben lo que es empezar el curso imaginando que van a cerrar el cole a la semana de comenzar las clases? Decirles lo contrario es como confesarles que los Reyes son los padres. Ya sabemos que la gripe A no existe (o que son los laboratorios farmacéuticos), pero déjennos ustedes imaginar que nos va a matar antes de la comida familiar de Navidad. ¿A quién hacemos daño?

Per això, va aparèixer com una fórmula revolucionària per a trencar la rutina, com, en el seu moment, l'assumpte de les vaques boges. Allò de les vaques boges va donar molt de joc. Imaginàvem els nostres cervells foradats pel virus, o el que fos, i ens moríem de gust. Però això va passar sense pena ni glòria, ves per on, i quan feia anys que no teníem cap catàstrofe per omplir el pap va aparèixer la grip A, que al començament es va tractar bé, amb el sensacionalisme que mereixia. A què treu cap ara tirar galledes d'aigua freda,  un dia sí i l'altre també,(dia rere dia), damunt de les nostres esperances? Ja sospitàvem que no tancarien els col·legis, però deixeu que els nens imaginin que sí. D'un temps ençà, només reben regals reals encara que tots sapiguem que la realitat és una porqueria. La grip constituïa una joguina imaginària de primer ordre. Sabeu què és començar el curs imaginant que tancaran el col·le una setmana després d’haver començat les classes? Dir-los el contrari és com confessar-los que els Reis són els pares. Ja sabem que la grip A no existeix (o que són els laboratoris farmacèutics), però deixeu-nos imaginar que ens matarà abans del dinar familiar de Nadal. A qui fem mal?