Добавлены профессиональными переводчиками и компаниями и на основе веб-страниц и открытых баз переводов.
the villagers began to gather, loitering a moment in the vestibule to converse in whispers about the sad event.
la gent del poblet començaren d'aplegar-se, ronsejant una mica al vestíbul per conversar amb murmuris sobre el trist esdeveniment.
ordinarily one could find half a dozen bits of candle stuck around in the crevices of this vestibule, left there by tourists; but there were none now.
ordinariament hom podia trobar una dotzena de caps de candela plantats a les escletxes del vestíbul, on els excursionistes els havien deixat; pero ara no se'n veia cap: el presoner els havia anat cercant i se'ls havia menjats.
the crowd filed up the aisles: the aged and needy postmaster, who had seen better days; the mayor and his wife--for they had a mayor there, among other unnecessaries; the justice of the peace; the widow douglass, fair, smart, and forty, a generous, good-hearted soul and well-to-do, her hill mansion the only palace in the town, and the most hospitable and much the most lavish in the matter of festivities that st. petersburg could boast; the bent and venerable major and mrs. ward; lawyer riverson, the new notable from a distance; next the belle of the village, followed by a troop of lawn-clad and ribbon-decked young heart-breakers; then all the young clerks in town in a body--for they had stood in the vestibule sucking their cane-heads, a circling wall of oiled and simpering admirers, till the last girl had run their gantlet; and last of all came the model boy, willie mufferson, taking as heedful care of his mother as if she were cut glass.
la gentada omplí les naus: el vell i indigent administrador de correus, que havia conegut dies millors; el batlle i la seva muller (perque tenien batlle, allí, entre altres coses superflues); el jutge de pau; la viuda douglas, rossa, elegant i de quaranta anys, esperit benvolent i acomodat, la casa encimbellada de la qual era l'únic palau del poble, i la més hospitalaria i de molt la més prodiga en materia de festes que l'omplís d'ufana; el decantat i venerable ex-alcalde i la senyora ward; l'advocat riverson, el nou notable de la rodalia; després la beutat del poblet, seguida d'una colla de joves cortrencadores, vestides de llinó i guarnides de cintes; després tots els joves dependents de la ciutat, corporativament: perque havien romas en el vestíbul tot xuclant el pom del bastó, formant un mur circular d'admiradors oliosos i de somriure badoc, fins que la darrera noia havia passat per les baquetes; i, finalment, vingué el noi model, willie mufferson, prenent tan sol·lícita cura de la mare com si ella fos tallada en cristall.