검색어: encuesta (카탈로니아어 - 스페인어)

encuesta
encuesta

actualment, de la manera que estan organitzades les societats occidentals i per fer front a les despeses del dia-a-dia, cal tenir una feina remunerada. estar incorporat al mercat regular de treball permet comptar amb avantatges socials i amb ingressos per poder pagar l’habitatge, l’electricitat, els aliments, la sanitat, etc. tenir feina esdevé un factor clau d’inclusió social i d’autonomia personal. per aquest motiu, l’atur i les seves conseqüències en la població, a causa de la crisi econòmica recentment viscuda, ha estat devastador. segons l’epa (encuesta de población activa) la taxa d’atur a espanya en el segon trimestre del 2018 s’ha situat en 15,28% (11,4% a catalunya). en els pitjors moments de la crisi econòmica, l’any 2013, l’atur a espanya va arribar a ser del 26%. doncs bé, pel que fa a la situació de l’atur en les famílies monoparentals, entitats com la fundació adecco (2016) o save the children (2015) constaten que el 52% de les dones al capdavant d’una família monoparental està desocupada o treballa en l’economia submergida. És a dir, l’índex d’atur en les dones al capdavant d’una família monoparental duplica l’índex del pitjor moment de l’atur a espanya dels darrers anys. monoparentalitat femenina i pobresa gènere, soledat i conciliació, l’arrel del problema ■ ■ ■ 25 de les dones desocupades, gairebé el 70% fa més d’un any que no tenen feina (xifra 15 punts percentuals superior a la resta de dones que se situa en el 55%); i només un terç de les inscrites com a demandants d’ocupació perceben alguna prestació. a més un 18% manifesta treballar sense contracte, de forma precària i inestable, amb el que això suposa de desprotecció en tots els àmbits (mèdic, econòmic, laboral): sense una nòmina no es cotitza a la seguretat social i, per tant, no es té dret a beneficis socials com la prestació d’atur, d’invalidesa o la pensió de jubilació, entre altres (fundació adecco, 2016). gràfic 1: temps d’atur en dones al capdavant de llars monoparentals font: vi informe monomarentalidad y empleo. fundación adecco. estudis més recents, com el d’insocat 2018 insisteixen en les dificultats d’accés al món laboral de les dones al càrrec de famílies monoparentals: la pobresa té gènere i s’aguditza en les famílies amb fills/ filles dependents: el mercat de treball ofereix poques oportunitats per conciliar la vida personal i la familiar; i aquesta situació és encara més greu si no hi ha el suport familiar o existeixen dificultats per accedir a serveis públics. les llars monoparentals són de les més vulnerables perquè el pes de la cura i el manteniment dels menors a càrrec recau exclusivament en la dona, la qual arrossega altres factors de risc com les desigualtats de gènere en el mercat laboral, o en alguns casos problemes psicològics derivats de la violència de gènere (ribé, 2018). 10% 20% 30% 40% 50% 60% més de 2 anys entre 1 i 2 anys entre 6 mesos i 1 any menys de 6 mesos ■ ■ ■ dossier catalunya social 26 una anàlisi més de caràcter qualitatiu de què hi ha darrere de les estadístiques esmentades, posa de manifest que la situació en la qual es troben una bona part de les dones al capdavant de famílies monoparentals no els permet accedir al mercat laboral ordinari. la conciliació laboral i familiar en aquestes famílies és pràcticament una utopia. si no disposen d’ajuda per cuidar els seus fills, aquestes dones només poden treballar en feines que coincideixin amb els horaris escolars. però en la realitat, tal com exposen els treballadors socials consultats, ens trobem que moltes d’elles només poden accedir a feines en el sector de la neteja o en la cura de persones dependents, feines que no sempre coincideixen amb els horaris escolars (nits, caps de setmana, etc). a vegades fan cursos que les capaciten per feines més qualificades, però la rigidesa horària de determinats llocs de treball fan que no hi puguin accedir. a vegades, han detectat situacions d’infants petits que es queden sols a casa mentre la cap de família treballa, amb els riscos evidents que això comporta i amb el sentiment de culpa de la mare que ho fa perquè no veu altra sortida. compaginar la cura dels infants i haver de treballar, i evitar així viure en una situació d’escassetat encara més greu de la que ja viuen, esdevé de vegades una veritable cursa d’obstacles, i les dificultats s’accentuen encara més en el cas de les noies joves o dones immigrants o quan els menors a càrrec tenen menys de 6 anys (ribé, 2018; obiol, castelló i verdeguer, 2016).
la pérdida del piso o la imposibilidad de pagar un alquiler que se adecue a las circunstancias económicas de las personas pone en situación de vulnerabilidad a un conjunto de la población que debe convivir en situaciones forzosas o debe buscar alternativas ilegales para sobrevivir , como ocupar un piso o quedarse en casa a la espera de ser desahuciados.