Je was op zoek naar: maastricht (Deens - Catalaans)

- rom-traktaten ændret af maastricht-traktaten
­ política de defensa comuna recolzada

med maastricht-traktaten etableres den europæiske union (eu).
el tractat de maastricht estableix la unió europea

i maastricht-traktaten slås denne ret fast i afsnittet om unionsborgerskab.
el tractat de maastricht confereix un caràcter solemne a aquest dret en el capítol que dedica a la ciutadania.

efter maastricht gik den videre udvikling og uddybning af den politiske del af den europæiske union lidt trægt.
després de maastricht, però, l’aprofundiment de la unió política europea haminvat.

det europæiske råd vedtog på topmødet i maastricht i 1991 fællesskabspagten om arbejdstagernes grundlæggende arbejdsmarkedsmæssige og sociale rettigheder.
en adoptar, al desembre de 1991, la carta comunitària dels drets socials fonamentals dels treballadors, el consell europeu de maastricht va establir els drets de tots els treballadors a dins la unió en matèria laboral: lliure circulació; remuneració justa; millora de les condicions de treball; protecció social; dret d’associació i negociació col·lectiva; dret a la formació professional; igualtat de tracte a homes i dones; dret a la informació, consulta i participació dels treballadors; protecció de la salut i de la seguretat en el treball; protecció dels infants, de les persones grans i discapacitades, etc. a amsterdam, al juny de 1997, aquesta carta es va integrar en el cos del tractat i ara és aplicable en tots els estats membres.

samtidig forhandlede medlemsstaterne om en ny traktat, som blev vedtaget af. stats- og regeringscheferne på topmødet i maastricht i december 1991.
mentrestant, els estats membres negociaven el nou tractat de la unió europea, que va ser adoptat pel consell europeu (els caps d’estat i de govern) a maastricht al desembre de 1991.

maastricht-traktatens artikel f tilføjer, at medlemsstaterne skal have »styreformer, der bygger på demokratiske principper«.
l’article f del tractat de maastricht (1992) hi afegeix que els estats membres han de tenir “sistemes de govern […] basats en els principis de la democràcia”.

imodsætning til visse tidligere revisioner af traktaterne (fællesakten og maastricht-traktaten) er unionens kompetenceområder ikke blevet udvidet inævneværdig grad.
al contrari que amb precedents revisionsdels tractats (acta Única europea o tractat de la unió europea), la constitucióno ha ampliat de manera significativa les competències de la unió.

denne traktat blev seneresuppleret afforskellige andre europæiske traktater (maastricht-traktaten, amsterdam-traktaten osv.).
aquesttractatha estat posteriorment completatper altres tractats europeus(tractat de maastricht, d’amsterdam, etc.).

med maastricht-traktaten fik det europæiske råd officielt tildelt rollen som drivkraften i forbindelse med væsentlige politiske initiativer i eu og som det organ, der afgør stridspunkter, som ministrene i rådet ikke har kunnet opnå enighed om.
a partir del tractat de maastricht, el consell europeu es converteix oficialment en un impulsor de les principals polítiques de la unió

tidligere havde europa-parlamentet kun meget begrænsede beføjelser. men med den europæiske fælles akt fra 1987 og maastricht-traktaten fra 1993 har europa-parlamentet fået udvidet sine beføjelser væsentligt.
del 1957 ençà, les competències del parlament s'han anat reforçant progressivament i ampliant, sobretot després del signament de l'acta Única europea, l'any 1986, i del tractat de la unió europea, l'any 1992.

- rom-traktaten ændret af maastricht-traktaten - demokratisering af institutionerne - unionsborgerskab - nye beføjelser grænsekontrol ved indre og ydre grænser ■ indvandrerpolitik ■ kompen mod narkomani • kampen mod
­ tractat de roma revisat per l'acta Única europea ­ democratització de les institucions